He vist les muntanyes de la Ribera
Cobertes de neu
I no es pot comparar eixa bellesa
Amb la dels somriures que tu em fas
Els teus ulls nebots dels meus
De la meua mare el seu nét
Aplegares un mes desprès
que ella se n’anara amb el vent
Fanal de salvació, punt de felicitat
Desprès de la negror que ens ha envoltat
Pas a pas t’ajudaré a caminar
Com tu ha nosaltres ens has ajudat
No em m’hauràs ni de buscar
Sols hauràs d’alçar el cap quan em vulgues trobar
Passe el que passe allarga la mà
Per sempre estaré al teu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario