Porta'm a jugar al parc

Apocalypto

Estava ganos en directe

Prestidigitador lingüistic

Tu, xica bé

Tu, xica bé, que et queixaves
De tindre en lloc de dos peres ben posades
Dos mandarines un poc xafades
Que cap home volia tocar-les

Has passat de ser un angle de 180 graus
A tindre més dimensions que el programa cuarto milenio
Però per a tu això no és prou
I canviaràs el teu cul per un baló de futbol

La cel·lulitis que tenies a les cames
Passarà a ser planura en lloc de muntanyes
Aquell xicle que tenies per ventre
Tornarà a ser una tauleta de xocolata

A pesar d'això no trobes l'amor vertader
I canviaràs la teua creïlla per un bon nasset
Els teus llavis xicotets seran després
Dos llombrígols bons per pescar qualsevol peix

I no t’adones que no són eixos defectes
Els que fan que no t'aguante cap home
El teu problema és inoperable
car tens un caràcter d’allò més insuportable

Eres d’allò més insuportable
Mante qui t’ha parit que t'aguante
Que t'aguante mante ta mare
Ta mare mante que t’aguante
Tants diners malgastats operant-te
I eres d’allò més insuportable

Eres d’allò més insuportable

Noves llums

Noves llums s'encenen en la foscor

Noves emocions sacsejaran el meu cor

No em perdré en la desesperació

Eixiré més fort d'aquesta situació



Haure d’acceptar el punt en què estic

Sense saber on vaig, sort de saber d'on vinc

On em portaran els diferents camins

Qui sap si tu el recorreràs amb mi



El sostre em cau al damunt

Mire el rellotge no passen els minuts

El futur és com una serp

Que s’enrosca ofegant el present



Mes enllà del dubte et trobaré

Qui sap si ja ens coneguem d'un altre moment

Al cap i a la fi açò és un molinet

Que roda i dóna voltes a lloure del vent



Passe el que passe no em detindré

Tiraré endavant, arrere sols miraré

Per recordar tots els bons moments

Els roïns no els oblidaré.

Punt de felicitat

He vist les muntanyes de la Ribera

Cobertes de neu

I no es pot comparar eixa bellesa

Amb la dels somriures que tu em fas



Els teus ulls nebots dels meus

De la meua mare el seu nét

Aplegares un mes desprès

que ella se n’anara amb el vent



Fanal de salvació, punt de felicitat

Desprès de la negror que ens ha envoltat

Pas a pas t’ajudaré a caminar

Com tu ha nosaltres ens has ajudat



No em m’hauràs ni de buscar

Sols hauràs d’alçar el cap quan em vulgues trobar

Passe el que passe allarga la mà

Per sempre estaré al teu costat.

Falsa democracia

Falsa democràcia, falsa llibertat per poder triar

Dictadura en l’ombra del dictador mundial

Els diners mouen muntanyes els diners manen al govern

Els nostres interessos moneda de canvi per aplegar al poder



No els interessem per a ells nosaltres no som res

Festa de colors i coets i els treballadors al carrer

Empresaris tacats de sang dels suïcidis que han provocat

Mentre de l'aire del mar al seu vaixell poden gaudir



És igual dreta o esquerra, esquerra o dreta tot és igual

Mane qui mane al final pel cul ens donarà

I encara hi ha qui es creu tot un radical

Perquè el dia de les eleccions a la urna vota en blanc



Ens creuen ignorants, borratxos, incivilitzats

Gos que lladra i no mossega titelles en les seues mans

Però tinc l’esperança que algun dia açò canviarà

I amb el puny en alt el poble s’alçarà.

Un bes de bona nit

Ella sols volia vorer
La seua imatge dins del meu cap
I quina imatge ella projectava
Tulipa desfullat opi d'Alacant

Els seus ulls buscaven a la meua mirada
El desig incandescent per la seua pell
La bohèmia paraula del cantant que escoltava
El tacte intangible de la meua veu

Un bes de bona nit accidentat
De camí a la galta als meus llavis para
Mai un bes de bona nit ha estat tan llarg
Mai la passió desinhibida tan controla

19 anys de temptadora fogositat
Mes enllà dels meus llavis busca el paladar
Que assaboria el plaer carnal
D'una joventut que a mi ja se m’ha passat

Després de tot això ja res més passa
Distància gèlida als llits separats
Al matí un adéu cordial
Sols volia vorer la seua imatge dins del meu cap.

Despertar

El sol ix i a la meua finestra
Hi ha reflexos de sol que donen al meu coixí
Em desperte amb la dolça sensació
Del tacte en la meua esquena dels teus pits

Senc el tum tum dels teus batecs
El tebi aire del teu alè

Com m'agrada la calma a l'habitació
Quan estem sols tu i jo

El rebombori del carrer entra pel balcó
I als pocs segons escolte la teua veu
Bon dia amor has dormit bé
Gràcies per les teues abraçades i la teua calor

M'agrada tindre't en despertar
Poder acariciar-te poder-te contemplar

Com m'agrada la calma a l'habitació
Quan estem sols tu i jo

El sol s'en va el carrer torna a callar
I al teu costat descanse dormit
Esperant el despertar.

MAQUETA (Temps de transició)

Descarregar maqueta

1.-Temps de transició

2.- Burlant la mort

3.- De ploure no ha parat

4.- Deixa'm anar

5.- Les teues terres

6.- No soc

7.- No tinc patria

8.- M'agrada

9.- Tu que faries

10.-Una vegada mes

11.- Fa tant de temps (Estava ganos)

Burlant la mort

Una vida d'abraços
De carícies que em feien sentir bé
Entre els teus pits vaig créixer
Del teu amor naixquè la meua veu

Tantes hores de dolor passe a recordar
Que ja te n'has anat
Maleit el temps que passa per a tots
Maleit per emportar-se tant d'amor

Vull tornar a veure't sonrient
Que m'acostes al meu llitet
Que em bufes les ferides que em faig al carrer

Que s'acabe este malson
Tornar a tindre't ben a prop
Mirar-te als ulls burlant la mort

Sóc conscient que això ja no pot ser
Sols espere que sí existisca algun cel
Per poder tornar-te a contemplar
Quan el meu principi arribe al seu final

Vull tornar a veure't sonrient
Que m'acostes al meu llitet
Que em bufes les ferides que em faig al carrer

Que s'acabe este malson
Tornar a tindre't ben a prop
Mirar-te als ulls burlant la mort

No tinc patria

Que cantar en valencia siga algo natural i no un moviment politic.






No tinc pàtria i la meua bandera és el cos nuet de la meua amant
No tinc exèrcit per defendre'm d'aquell que em vulgui conquistar
No cante en la meua llengua natal per voler-la polititzar
Aixi és com em vénen les lletres al cap i així m'agrada cantar

No em mireu com si estiguera boig
No sóc ni d'ací ni d'allà
No sóc ni del sud ni del nord
Sóc de tot arreu i a tu tampoc
Et pertany la terra que t'has llaurat
Més que l'aire que estàs respirant

No ens mereixem la cultura que no gràcies a Déu tenim
Ja que som tan ignorants que en lloc d'unir-nos ens divideix
Que si els veïns de d'alt són millors que si els de baix no saben parlar
Els madrilenys que xulos que són que poc coneixement té l'humanitat

No em mireu com si estiguera boig
No sóc ni d'ací ni d'allà
No sóc ni del sud ni del nord
Sóc de tot arreu i a tu tampoc
Et pertany la terra que t'has llaurat
Més que l'aire que estàs respirant

No soc

No soc un home llop
Que pera saciarse busca pegarte mos
No soc Jaume primer el conqueridor
Conquerint noves terres en nom del amor

No vull ser un nòmada mes
Dels sentiments mes viscerals que dominen la gent
No vull ser un mariner
Buscant descans al port dels teus cabells

Sols he posat el peu
Pera que es tanque la porta
Que ja fa un any deixarem oberta
Soles vull
Mirar amb tu l’horitzó
I apropar-nos junts a la seua unió

Ja se que no et fies de mi
I sobretot desconfíes dels teus camins
Qui sap on et portaran
Si prop o lluny del meu costat

Tu que faries

Tu que faries si tingueres els teus dos fills penjant d’una balconada i sols a un pogueres salvar
Digues-me tu què agafaries si no tornar a provar mai més una dona o el teu penis conservar
Vull saber amb que et quedaries si en no passar mai més fam o no tindre un cáncer terminal

Digues-me tu si el dimoni et temptara amb la joventut eterna o després de mort una vida immortal
Vull saber que triaries si ser un portador més de la sida o perdre la llibertat
Tu amb que acabaries si amb les guerres que al món s’estan lliurant o amb les victòries del PP al país valencià

A mi una vegada em va tocar triar i vaig descartar el amor i em vaig quedar amb la felicitat.

Mi#

En aquesta part del bloc vos d'eixe l'ultima grabacio del meu colega Mi#, una proba mes de lo gran que es este artiste, es increible com es capaç de fer que una canço que que conta la historia d'un xiquet que parla amb les rates quede bonica i per a mi lo mes important, lo que fa gran a Mi#, es que sona a diferent, a nou, gracies al seu estil "psicorumba" i que com diria Toni de l'hostal fa falta tindre tres carreres pera compendre les sues lletres.

El xiquet que en el clar de lluna eixia a donar de menjar a les rates.

M'agrada

M’agrada la teva mirada
El teu somriure provocador
M’agrada eixe verd esmeralda
Que guarden els teus ulls al seu interior

M’agrada la teua intel·ligència moldejada
A força de nits de reflexions
M’agrada que no estigues nugada
A cap tipus de religió

No sé
Jo diria que m’agrades

M’agrada la teva comprensió infinita
Que tanta falta m'ha fet en esta vida
M’agrada el teu pensament de llibertat
Encara que per culpa d'això et perda de tan en tan

M’agrada el teu seny boig
Que tans escrits ens regala
M’agrada estar ací si em necessites
I que sigues la meua inspiració per a escriure

No sé
Jo diria que m’agrades

Toni de l'hostal

En esta part del blog, vull donar-li les gràcies a aquest crack per el meu bateig com a Fa bemoll en una de les seues ocurrències a un dels concerts en els quals vaig acompanyar a Mi# al baix.

Per qui no el conega us deixe ací dos joies, la primera és el Colombaire, gran cançó que parla d'aquells homes que hem vist sempre amb la bicicleta i el walki darrere dels coloms.



La segon és "Soy Putero", en la qual no parla, com ell diu, del rei d'Espanya, sinó d'un polític que ens queda més prop.



També us deixe esta col·laboració entre Toni de l'hostal i Mi# al programa "Noctilien" de la UGEV l'11 de desembre de 2009, amb la cançó "València, eres una puta" de Senior i el cor brutal.

Temps de transició

Temps de transició
Entre el dia i la nit
Entre ahir i hui
Entre tu i jo

Entre el passat i el present
Entre ara i després
Temps de transició
Entre alliberament i deserció

Temps de transició
Entre lo nou i lo vell
Entre la raó i el desgavell
Temps de resurrecció

Entre el sexe i el teu cos
Dóna’m pa pega’m mos
Temps de transició
Entre victòria i rendició

Temps de transició
Entre l’estiu i l’hivern
Entre el calor i el fred
Temps de reflexió

Una vegada més

Una vegada més partiràs del meu costat
Una vegada més te n'aniràs
Una vegada més la llum dels meus ulls
Desapareixeria al mateix temps que tu

Tan enamorat estic de la llibertat
Que estic enamorat de tu
Tant és ulls verds com marrons emboirats
Tant és somrients com plorant

Sempre la mateixa independència
Sempre la mateixa llibertat

Un nou vol ara agafaràs
Per anar on hagis d'anar
Potser de retorn a la teua llar
O per un temps determinat

La qüestió és que un nou adéu
Hauré de donar
Bé a l'aeroport bé a l’andana del tren que se t’emportarà
Un nou comiat hauré de suportar
Perquè estaré enamorat de la llibertat


Ja no queda màgia als meus contes infantils
És el primer que es perd quan deixem de ser petits
Ja no crec en les fades en les que creuen els xiquets
Ja no crec en l’amor etern


Quin verí són els amors que viure m’ha tocat
Esperar en la distància tornar-la a besar
Controlar els cels corruptes i incoherents
Que em desperten a mitjanit sense poder fer res

Estimar t’estime però per quant de temps
La distància acaba fent por a l’amor més valent

Deixa'm anar

Ja hem perdut per no saber abandonar
No guanyarem per continuar
A l'amor no el pots forçar
No morirem per clavar-nos un punyal

Ja fa temps que açò no va
Hem fet lo impossible per tirar endavant
Però els meus guerrers ja estan cansats
La muralla s'ha fet massa gran

Digues-me adéu que jo ja me'n vaig
Ja estic fart açò s'ha d'acabar
Tant de temps esperant el final
Quan més ho allarguem més mal ens farà

Quantes llàgrimes que no calia soltar
Quant de patiment haguérem pogut evitar
Pero sols som dos covards
Que als ulls no ens podem dir la veritat

Digues-me adéu i deixa'm anar
Busca un altre camí a la felicitat
No ens devem res tot ens ho hem donat
hem de començar a mirar més enllà

Digues-me adéu que jo ja me'n vaig
Ja estic fart açò s'ha d'acabar
Tant de temps esperant el final
Quan més ho allarguem més mal ens farà

Disme adeu i deixam anar

De ploure no ha parat

No sé per què
Ara el sol no brilla al cel
Quina tristesa
Des que tu de mi
Et vas separar
De ploure no ha parat

El cor trencat
Pena amarga m'has deixat
Quina tristesa
Així jo ja no puc continuar
Em sento tan ofegat

Quan ella se'n va anar la melancolia em trobà
Si ella ja no torna trist i sol em deixarà
Només faig que pregar la llum em guiarà
A la felicitat

No puc seguir
Per tot el que m'has fet patir
Quina tristesa
Des que tu de mi
Et vas separar
De ploure no ha parat

Les teues terres

Les meues mans es rellisquen
Per els sols de la teua esquena
Els meus llavis acaronen els porus
de la teua nuca

Done la volta al teu món
I m'amague entre els teus genolls
Vaig amunt i caic ferit
Perd el nord al teu melic

Seguisc el ritme mirante als ulls
I cavalque sobre els teus malucs
Vaig caminant per les teues terres
El teu cos per a mi no té fronteres

Puge al cim de les teues muntanyes
I rodant m'aprope al centre de les teues entranyes
Escolte el bomm bomm dels teus batecs
S'acceleren conjuntament amb el teu alè

Ara la calma després de la tempesta
I a la teua sina descanse
Ja no em queden forces.

Fa tant de temps (estava ganos)

Fa tant de temps que no et pegue mos
Que m’ estic morint de fam
Fa tant de temps que no et pegue mos
Que em mor per la teua carn

Porte tant de temps sense tu al meu costat
Que al cap no m’aplega la sang
Tant de temps porte sense tu al meu costat
Que tinc el bracet destrossat

I dona'm dona'm tot el que vull
Que jo et donaré lo que tu demanes
I si no em demanes res no et preocupes
Que jo ja sé com fer perquè gaudisques

I ara puges tu ara baixe jo
asseguts gitats agenollats
Que si en el llit de l’habitació
En el sofà del comedor o en una cadira

Fa tant de temps que no t'he despullat
Que potser que no m'en recorde
Fa tant de temps que no t'he despullat
Que les meues mans es poden perdre

Porte tant de temps desijant
Que em faces lo que a mi més m’agrada
Tant de temps porte desitjant
Que este dia aplegarà