sábado, 30 de enero de 2010

Tu que faries






Tu que faries si tingueres els teus dos fills penjant d’una balconada i sols a un pogueres salvar
Digues-me tu què agafaries si no tornar a provar mai més una dona o el teu penis conservar
Vull saber amb que et quedaries si en no passar mai més fam o no tindre un cáncer terminal

Digues-me tu si el dimoni et temptara amb la joventut eterna o després de mort una vida immortal
Vull saber que triaries si ser un portador més de la sida o perdre la llibertat
Tu amb que acabaries si amb les guerres que al món s’estan lliurant o amb les victòries del PP al país valencià

A mi una vegada em va tocar triar i vaig descartar el amor i em vaig quedar amb la felicitat.

Mi#







En aquesta part del bloc vos d'eixe l'ultima grabacio del meu colega Mi#, una proba mes de lo gran que es este artiste, es increible com es capaç de fer que una canço que que conta la historia d'un xiquet que parla amb les rates quede bonica i per a mi lo mes important, lo que fa gran a Mi#, es que sona a diferent, a nou, gracies al seu estil "psicorumba" i que com diria Toni de l'hostal fa falta tindre tres carreres pera compendre les sues lletres.

El xiquet que en el clar de lluna eixia a donar de menjar a les rates.

lunes, 25 de enero de 2010

M'agrada




M’agrada la teva mirada
El teu somriure provocador
M’agrada eixe verd esmeralda
Que guarden els teus ulls al seu interior

M’agrada la teua intel·ligència moldejada
A força de nits de reflexions
M’agrada que no estigues nugada
A cap tipus de religió

No sé
Jo diria que m’agrades

M’agrada la teva comprensió infinita
Que tanta falta m'ha fet en esta vida
M’agrada el teu pensament de llibertat
Encara que per culpa d'això et perda de tan en tan

M’agrada el teu seny boig
Que tans escrits ens regala
M’agrada estar ací si em necessites
I que sigues la meua inspiració per a escriure

No sé
Jo diria que m’agrades

domingo, 24 de enero de 2010

Toni de l'hostal

En esta part del blog, vull donar-li les gràcies a aquest crack per el meu bateig com a Fa bemoll en una de les seues ocurrències a un dels concerts en els quals vaig acompanyar a Mi# al baix.

Per qui no el conega us deixe ací dos joies, la primera és el Colombaire, gran cançó que parla d'aquells homes que hem vist sempre amb la bicicleta i el walki darrere dels coloms.



La segon és "Soy Putero", en la qual no parla, com ell diu, del rei d'Espanya, sinó d'un polític que ens queda més prop.



També us deixe esta col·laboració entre Toni de l'hostal i Mi# al programa "Noctilien" de la UGEV l'11 de desembre de 2009, amb la cançó "València, eres una puta" de Senior i el cor brutal.






Temps de transició





Temps de transició
Entre el dia i la nit
Entre ahir i hui
Entre tu i jo

Entre el passat i el present
Entre ara i després
Temps de transició
Entre alliberament i deserció

Temps de transició
Entre lo nou i lo vell
Entre la raó i el desgavell
Temps de resurrecció

Entre el sexe i el teu cos
Dóna’m pa pega’m mos
Temps de transició
Entre victòria i rendició

Temps de transició
Entre l’estiu i l’hivern
Entre el calor i el fred
Temps de reflexió

viernes, 22 de enero de 2010

Una vegada més





Una vegada més partiràs del meu costat
Una vegada més te n'aniràs
Una vegada més la llum dels meus ulls
Desapareixeria al mateix temps que tu

Tan enamorat estic de la llibertat
Que estic enamorat de tu
Tant és ulls verds com marrons emboirats
Tant és somrients com plorant

Sempre la mateixa independència
Sempre la mateixa llibertat

Un nou vol ara agafaràs
Per anar on hagis d'anar
Potser de retorn a la teua llar
O per un temps determinat

La qüestió és que un nou adéu
Hauré de donar
Bé a l'aeroport bé a l’andana del tren que se t’emportarà
Un nou comiat hauré de suportar
Perquè estaré enamorat de la llibertat


Ja no queda màgia als meus contes infantils
És el primer que es perd quan deixem de ser petits
Ja no crec en les fades en les que creuen els xiquets
Ja no crec en l’amor etern


Quin verí són els amors que viure m’ha tocat
Esperar en la distància tornar-la a besar
Controlar els cels corruptes i incoherents
Que em desperten a mitjanit sense poder fer res

Estimar t’estime però per quant de temps
La distància acaba fent por a l’amor més valent

Deixa'm anar





Ja hem perdut per no saber abandonar
No guanyarem per continuar
A l'amor no el pots forçar
No morirem per clavar-nos un punyal

Ja fa temps que açò no va
Hem fet lo impossible per tirar endavant
Però els meus guerrers ja estan cansats
La muralla s'ha fet massa gran

Digues-me adéu que jo ja me'n vaig
Ja estic fart açò s'ha d'acabar
Tant de temps esperant el final
Quan més ho allarguem més mal ens farà

Quantes llàgrimes que no calia soltar
Quant de patiment haguérem pogut evitar
Pero sols som dos covards
Que als ulls no ens podem dir la veritat

Digues-me adéu i deixa'm anar
Busca un altre camí a la felicitat
No ens devem res tot ens ho hem donat
hem de començar a mirar més enllà

Digues-me adéu que jo ja me'n vaig
Ja estic fart açò s'ha d'acabar
Tant de temps esperant el final
Quan més ho allarguem més mal ens farà

Disme adeu i deixam anar

De ploure no ha parat






No sé per què
Ara el sol no brilla al cel
Quina tristesa
Des que tu de mi
Et vas separar
De ploure no ha parat

El cor trencat
Pena amarga m'has deixat
Quina tristesa
Així jo ja no puc continuar
Em sento tan ofegat

Quan ella se'n va anar la melancolia em trobà
Si ella ja no torna trist i sol em deixarà
Només faig que pregar la llum em guiarà
A la felicitat

No puc seguir
Per tot el que m'has fet patir
Quina tristesa
Des que tu de mi
Et vas separar
De ploure no ha parat

Les teues terres



Les meues mans es rellisquen
Per els sols de la teua esquena
Els meus llavis acaronen els porus
de la teua nuca

Done la volta al teu món
I m'amague entre els teus genolls
Vaig amunt i caic ferit
Perd el nord al teu melic

Seguisc el ritme mirante als ulls
I cavalque sobre els teus malucs
Vaig caminant per les teues terres
El teu cos per a mi no té fronteres

Puge al cim de les teues muntanyes
I rodant m'aprope al centre de les teues entranyes
Escolte el bomm bomm dels teus batecs
S'acceleren conjuntament amb el teu alè

Ara la calma després de la tempesta
I a la teua sina descanse
Ja no em queden forces.

Fa tant de temps (estava ganos)




Fa tant de temps que no et pegue mos
Que m’ estic morint de fam
Fa tant de temps que no et pegue mos
Que em mor per la teua carn

Porte tant de temps sense tu al meu costat
Que al cap no m’aplega la sang
Tant de temps porte sense tu al meu costat
Que tinc el bracet destrossat

I dona'm dona'm tot el que vull
Que jo et donaré lo que tu demanes
I si no em demanes res no et preocupes
Que jo ja sé com fer perquè gaudisques

I ara puges tu ara baixe jo
asseguts gitats agenollats
Que si en el llit de l’habitació
En el sofà del comedor o en una cadira

Fa tant de temps que no t'he despullat
Que potser que no m'en recorde
Fa tant de temps que no t'he despullat
Que les meues mans es poden perdre

Porte tant de temps desijant
Que em faces lo que a mi més m’agrada
Tant de temps porte desitjant
Que este dia aplegarà